divendres, 22 de maig del 2009

[061] El lleopard

¬¬¬¬¬

Arthur Terry el va incloure en la seva traducció de 28 poemes de Ferrater, Women and Days. De fet, a Terry1971 el comenta breument. com un poema en què "la gent rica viu els somnis reprimits dels pobres, és el retrat del Cal·lígula modern" (pàg. 39), i el considera un dels poemes de tema insidiós --en el sentit de la nota de Da nuces pueris--, molt apte a obtenir del poeta, i el lector, un excés de participació.

***

Joan Ferraté li va explicar a Dolors Oller alguns motius dels pretextos dels poemes de Les dones i els dies: "El protagonista de 'El lleopard' és un ric burgès de Barcelona" (pàg. 204). La reflexió crítica d'Oller és ben pertinent: "La dada biogràfica pot focalitzar molt la imaginació dels contemporanis estrictes, amics del poeta Ferrater, els quals segurament hi reconeixeran, en els poemes, detalls situacionals, característiques temperamentals o llocs de l'escenografia. Però, pel lector altre, és evident que tots aquests elements ja són en el poema transfigurats i convertits en senyals simbòlics amb vocació d'arquetipus." (pàg. 203).

De fet, Oller llegeix esplèndidament el poema, sense la crossa biogràfica, com la transferència del desig d'animalitat i sadisme del senyor a una bèstia imponent, un lleopard, que imagina que podrà posseir. Veurà de bon matí com es cruspeix els vells pencos que li dona el xòfer, i haurà d'apujar-li el sou, perquè llavors sabrà que són massa semblants. 

***

Gabriel Ferrater devia recordar també el text "Inferno, I, 32" de Jorge Luis Borges, inclòs a El hacedor (1960), ja que és un dels darrers llibres de la llista de 29 títols de poesia del segle XX destacats per Ferrater a la taula cronològica literària de l'apèndix de Teoria dels cossos, d'acord amb la pauta que seguia la col·lecció "Antologia catalana": 

Desde el crepúsculo del día hasta el crepúsculo de la noche, un leopardo, en los años finales del siglo XII, veía unas tablas de madera, unos barrotes verticales de hierro, hombres y mujeres cambiantes, un paredón y tal vez una canaleta de piedra con hojas secas. No sabía, no podía saber, que anhelaba amor y crueldad y el caliente placer de despedazar y el viento con olor a venado, pero algo en él se ahogaba y se rebelaba y Dios le habló en un sueño: Vives y morirás en esta prisión, para que un hombre que yo sé te mire un número determinado de veces y no te olvide y ponga tu figura y tu símbolo en un poema, que tiene su preciso lugar en la trama del universo. Padeces cautiverio, pero habrás dado una palabra al poema. Dios, en el sueño, iluminó la rudeza del animal y éste comprendió las razones y aceptó ese destino, pero sólo hubo en él, cuando despertó, una oscura resignación, una valerosa ignorancia, porque la máquina del mundo es harto compleja para la simplicidad de una fiera.

Años después, Dante se moría en Rávena, tan injustificado y tan solo como cualquier otro hombre. En un sueño, Dios le declaró el secreto propósito de su vida y de su labor; Dante, maravillado, supo al fin quién era y qué era y bendijo sus amarguras. La tradición refiere que, al despertar, sintió que había recibido y perdido una cosa infinita, algo que no podría recuperar, ni vislumbrar siquiera, porque la máquina del mundo es harto compleja para la simplicidad de los hombres.

Deliberadament, el lleopard de Ferrater no és abstracte, per més que s'impregni de les connotacions simbòliques del lleopard de la Comèdia: és un carnívor que té gana, que cal alimentar amb grans quantitats de carn que ha de procurar-li el seu propietari, també delerós de satisfer les seves necessitats animals. És un lleopard destinat a satisfer necessitats menys elevades que el de Dante.

M'entusiasma l'agilitat narrativa del poema, gràcies a la destresa en la combinació dels temps verbals,  que transforma aquell desig, formulat en futur, de tenir el lleopard en una gàbia del racó del jardí en una situació de fet, plantejada en present. L'alternança de futur i present de les darreres frases prepara la frase final, la que comença amb "Ara sap, cada matí", al vers 27. La lliçó final del text s'introdueix a les galerades de Les dones i els dies: les versions precedents del poema deien "Ara veu, cada matí".

--
Apunt revisat el 17 de juny de 2023

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites